• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
logo-qualgest

Qualgest

Empresa Especializada en Protección de Datos

  • Inici
  • Protecció de Dades
    • Empreses
    • Pimes
    • Autònoms
    • Administracions Públiques
  • Sectors
    • Centres de Salut
    • Col·legis Professionals
    • Centres Educatius
    • Col.lectius
    • Serveis
  • Serveis
    • Delegat Protecció de Dades
    • Adaptació Web
    • ISO – Gestió de la Qualitat
    • Cursos Bonificats empreses
  • Blog
  • Contacta’ns

Llei 2/2023

Com implementar i gestionar un Canal de Denúncies Intern en les empreses

Miguel Urrea · 15/11/2023 · Deixa un comentari

Canal de Denúncies Intern

Després de l’entrada en vigor de la Llei 2/2023, de 20 de febrer, determinades entitats del sector privat i del sector públic van quedar obligades a implementar un Sistema Intern d’Informació, la qual cosa vindria a ser una versió regulada del que ja havien implementat algunes entitats sota el nom de canal ètic o canal de denúncies.

En aquesta entrada t’explicarem els aspectes clau per implementar i gestionar un canal de denúncies, o canal intern d’informació, com a part d’un Sistema Intern d’Informació. Però abans, si encara no saps què és un Sistema Intern d’Informació, ni quines entitats estan obligades a implementar-ne un, et recomanem que llegeixis aquesta altra entrada del nostre blog.

Què és un canal de denúncies o canal intern d’informació?

És un dels elements essencials de tot sistema intern d’informació. Concretament, és la bústia o canal que permet als empleats, col·laboradors i altres parts interessades denunciar infraccions normatives o pràctiques corruptes en una organització de manera segura i confidencial.

Quina és la diferència entre un canal de denúncies intern i un canal de denúncies extern?

Els canals de denúncies interns permeten que les organitzacions que els implementen puguin ser les primeres a rebre informacions o denúncies relacionades amb conductes que es produeixin dins de la seva organització.

D’altra banda, els canals de denúncies externs són implementats i gestionats per autoritats públiques especialitzades. D’aquesta manera, s’habilita una alternativa perquè els informants puguin denunciar infraccions normatives o pràctiques corruptes en una organització amb més confiança, sense haver de preocupar-se per possibles represàlies. Un exemple seria el canal extern d’informació de l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant.

Encara que la llei recomana que s’utilitzin de forma preferent els canals de denúncies interns, l’informant podrà decidir lliurement, segons les circumstàncies i els riscos de represàlies que consideri, si utilitza el corresponent canal de denúncies intern o extern.

Tant els canals de denúncies interns com els externs han de permetre la presentació d’informacions o denúncies de manera anònima i, en qualsevol cas, han de garantir la confidencialitat de les denúncies i preservar la identitat de l’informant i de qualsevol tercer esmentat a la denúncia.

Com implementar un canal de denúncies intern?

1. Comprensió de la Llei

La primera cosa que has de fer és comprendre el que exigeix la Llei 2/2023. Això inclou conèixer els drets dels informants, les responsabilitats de l’organització, així com els requisits mínims per a la implementació i gestió d’un canal de denúncies o canal intern d’informació.

També és important entendre com es reparteixen les responsabilitats dins d’una organització relacionades amb la implementació i gestió d’un canal de denúncies intern. En aquest sentit, l’òrgan d’administració o òrgan de govern de l’organització s’encarregarà de:

  • Implementar el Sistema Intern d’Informació.
  • Designar el «Responsable del Sistema».
  • Aprovar el procediment de gestió d’informacions o denúncies.

Mentre que el Responsable de Sistema haurà de:

  • Desenvolupar les seves funcions de forma independent i autònoma respecte de la resta dels òrgans de l’entitat o organisme.
  • Aplicar i tramitar diligentment el procediment de gestió d’informacions.

2. Disseny del Canal

El disseny del canal de denúncies intern és crucial per al seu èxit. Per això has de decidir si permetràs que les denúncies es presentin per escrit, verbalment o de totes dues formes. En qualsevol cas, el canal de denúncies intern ha de ser fàcil d’utilitzar, confidencial i segur. També ha de permetre que els informants o denunciants presentin denúncies de manera anònima si així ho desitgen.

3. Elaboració d’un Procediment de gestió de denúncies

Un procediment de gestió de denúncies és com una guia o manual que l’organització ha de seguir per recopilar, registrar, tramitar i resoldre les denúncies presentades a través dels canals de denúncies interns. Segons la Llei 2/2023, aquest procediment ha de complir amb determinats requisits i respectar certs principis, per exemple:

  • Ha d’especificar qui pot fer servir el canal i en quines situacions.
  • Ha d’explicar com funciona el canal i com presentar una denúncia.
  • Ha d’indicar qui s’encarregarà de rebre i gestionar les denúncies, així com els terminis per respondre i resoldre-les.
  • Ha de descriure els drets que emparen als denunciants o informants i als denunciats.
  • Ha de garantir la confidencialitat de les comunicacions i respectar el dret a l’honor i a la presumpció d’innocència de les persones afectades.
  • Ha d’establir l’obligació d’informar al Ministeri Fiscal quan se sospiti que els fets denunciats constitueixen un delicte.

4. Sensibilització, formació i promoció del Canal

La sensibilització és essencial per promoure l’ús del canal de denúncies intern. Tots els empleats i parts interessades han de conèixer la seva existència i comprendre la seva importància. Per això és important que proporcionis formació sobre com utilitzar el canal de denúncies intern de manera efectiva i sobre els drets dels denunciants.

També és recomanable que promocionis internament el canal de denúncies intern de manera constant. Això pot incloure la difusió d’informació sobre la seva disponibilitat a la intranet de l’organització, la col·locació de cartells en zones comunes de l’oficina, l’enviament de comunicats per correu electrònic i altres mètodes de comunicació interna.

5. Protecció de l’Informant

La llei estableix proteccions per als informants o denunciants. Garanteix que es mantingui el seu anonimat si així ho desitgen i que no pateixin represàlies per presentar informes o denúncies. Això és fonamental per fomentar la confiança dels informants en el canal de denúncies intern.

En aquest sentit, queden totalment prohibits els actes constitutius de represàlia, incloses les amenaces de represàlia i les temptatives de represàlia contra les persones que presentin una comunicació d’acord amb el que preveu en aquesta llei. A manera d’exemple, es consideren represàlies:

  • La suspensió del contracte de treball, acomiadament o extinció de la relació laboral o estatutària, o terminació anticipada o anul·lació de contractes de béns o serveis, imposició de mesures disciplinàries, degradació o denegació de promocions i qualsevol altra modificació substancial de les condicions de treball i la no conversió d’un contracte de treball temporal en un indefinit.
  • Els danys, inclosos els de caràcter reputacional, o pèrdues econòmiques, coaccions, intimidacions, assetjament o ostracisme.
  • L’avaluació o referències negatives respecte al rendiment laboral o professional.
  • La inclusió en llistes negres o difusió d’informació en un determinat àmbit sectorial, que dificultin o impedeixin l’accés a l’ocupació o la contractació d’obres o serveis.
  • La denegació o anul·lació d’una llicència o permís.
  • La denegació de formació.
  • La discriminació, o tracte desfavorable o injust.

6. Seguiment i millora contínua

El canal de denúncies intern no ha de ser estàtic, hauràs de fer un seguiment constant de la seva efectivitat i estar disposat a implementar millores. Això pot implicar la revisió dels procediments, la recopilació de dades sobre l’ús del canal i l’execució de canvis segons sigui necessari.

Com gestionar un Canal de Denúncies Intern?

La llei permet que la gestió del canal de fenúncies intern la porti a terme un tercer extern, pero amb alguns límits. Per exemple, no podrà suposar una disminució de les garanties i requisits exigits per la llei 2/2023, ni una atribució de la responsabilitat sobre el Canal en una persona diferent del Responsable del Sistema. El tercer extern només podrà gestionar la recepció de les denúncies i realitzar un primer filtre, mentre que el Responsable del Sistema o la persona designada per aquest hauran de responsabilitzar-se del tràmit diligent de les denúncies o informacions rebudes a través del canal de denúncies intern.

A continuació, detallem les principals fases en les quals pot dividir-se el procediment per gestionar les denúncies o informacions:

  • Admissió: Un cop rebuda la denúncia ha de fer-se una anàlisi preliminar de la mateixa per determinar si ha de ser admesa a tràmit o no.
  • Investigació: Admesa a tràmit la denúncia, s’investiguen els fets denunciats i es recopilen evidències.
  • Conclusions: S’analitzen les evidències i proves recopilades, es determina si són constitutives d’infracció o no i s’elabora el respectiu informe que inclogui les mesures que s’han de prendre.

Beneficis de la implementació d’un canal de denúncies intern

La implementació i gestió efectiva d’un canal de denúncies intern comporta nombrosos beneficis per a les organitzacions. Alguns d’aquests beneficis inclouen:

1. Detecció primerenca d’infraccions normatives i corrupció

La detecció primerenca brinda l’oportunitat de prendre mesures correctives i evitar danys greus a la reputació de l’organització.

2. Millora de la cultura d’integritat

L’existència d’un canal d’informació interna de denúncies demostra l’aposta de l’organització per la integritat i l’ètica. Això pot influir positivament en la cultura organitzacional i encoratjar els empleats a actuar de manera ètica.

3. Reforça la confiança

La implementació d’un canal d’informació interna de denúncies mostra als empleats, clients i altres parts interessades que l’organització fomenta i es pren seriosament la denúncia de pràctiques inadequades i la protecció dels denunciants. Això pot reforçar la confiança en l’organització.

Desafiaments comuns en la implementació i gestió d’un canal de denúncies intern

Malgrat els beneficis evidents, la implementació i gestió d’un canal intern d’informació de denúncies pot presentar desafiaments. Alguns dels desafiaments comuns inclouen:

1. Por a represàlies

Els empleats poden tenir por de presentar informes per por a represàlies. És fonamental garantir que es respectin les proteccions legals i que els denunciants es sentin segurs.

2. Manca de consciència

Si els empleats no coneixen l’existència del canal, no podran utilitzar-lo. La manca de consciència pot ser un obstacle important per aconseguir els objectius perseguits amb la seva implementació.

3. Avaluació de la credibilitat dels informes

És crucial disposar d’un procés sòlid per avaluar la credibilitat dels informes rebuts. Alguns informes poden ser infundats o maliciosos, per això resulta necessari distingir-los dels informes legítims.

Conclusions

La implementació i gestió d’un canal d’informació interna de denúncies en el marc d’un Sistema Intern d’Informació, d’acord amb la Llei 2/2023, és una part fonamental de la promoció de l’ètica i la integritat en les organitzacions. Mitjançant la comprensió dels requisits legals, un disseny efectiu, la sensibilització i la formació, la promoció constant i la protecció dels denunciants, les empreses poden construir una cultura d’integritat sòlida i complir amb les normatives aplicables. Els beneficis d’un canal de denúncies intern ben gestionat són nombrosos, i la seva implementació és una inversió en la reputació i l’èxit a llarg termini de l’empresa.


Si encara tens dubtes, visita el nostre lloc web o contacta amb nosaltres, podem ajudar-te a:

  • Triar el tipus de canal d’informació interna de denúncies que millor s’adapti a la teva organització.
  • Elaborar un procediment de gestió de denúncies.
  • Implementar un canal d’informació interna de denúncies.
  • Comunicar la designació del Responsable del Sistema a l’autoritat competent.
  • Gestionar la recepció de denúncies i assessorar-te en la seva tramitació.

Paraules clau: Sistema Intern d’Informació, Llei 2/2023, Canal d’Informació Interna de Denúncies, Canal Intern d’Informacions, Canal de Denúncies Extern, Responsable del Sistema, Ètica Empresarial, Protecció del Denunciant, Gestió de Denúncies, Represàlies en el Treball, Cultura d’Integritat, Compliment Normatiu.

Llei Whistleblowing: Canal de Denúncies i Protecció de l’Informant, el que has de saber

Miguel Urrea · 23/10/2023 · Deixa un comentari

Ley whistleblowing

El 13 de març de 2023 va entrar en vigor la Llei 2/2023, del 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció (d’ara endavant la «Llei Whistleblowing»). Aquesta Llei sol sovint identificar-se utilitzant els termes anglosaxons whistleblowing -acte d’usar el xiulet per donar alerta- o whistleblower -persona que utilitza el xiulet per donar alerta-, tal com fem nosaltres en el títol d’aquesta entrada.

Tenint en compte que el próxim 1 de desembre de 2023 vencerà el termini perquè determinades entitats implantin un Sistema Intern d’Informació, en aquesta nova entrada donarem resposta a les següents preguntes:

Quina és la finalitat principal de la Llei Whistleblowing?

Aquesta llei té com a finalitat principal fomentar la transparència, ètica i responsabilitat a les empreses i organismes públics, promoure una cultura d’integritat i prevenció de la corrupció. 

Per aconseguir aquest objectiu, aquesta llei estableix un marc que, d’una banda, obliga a determinades entitats a implementar un Sistema Intern d’Informació que permeti denunciar infraccions penals o administratives i, d’altra banda, protegeix aquelles persones que es decideixin a denunciar aquestes infraccions en un context laboral o professional.

Què és un Sistema Intern d’Informació?

El terme «Sistema Intern d’Informació» es refereix a un conjunt d’elements que permeten rebre comunicacions o denúncies sobre possibles delictes o irregularitats administratives. 

Tot Sistema Intern d’Informació consta de tres components essencials:

  • Canal Intern d’Informació: la bústia o via que permet la recepció de la informació, comunicacions o denúncies. També conegut com a Canal de Denúncies;
  • Responsable del Sistema: la persona física encarregada de gestionar el Sistema Intern d’Informació de manera independent i autònoma respecte de la resta dels òrgans de l’entitat o organisme.
  • Procediment de gestió de informacions: el document on s’estableixen les regles que regeixen el funcionament del Sistema Intern d’Informació, respectant el contingut mínim i principis que marca la Llei Whistleblowing.

El Sistema Intern d’Informació ha de complir uns requisits mínims, entre d’altres, el seu ús ha de ser assequible, ha de garantir la confidencialitat de les comunicacions o denúncies i preservar la identitat de l’informant o denunciant i de qualsevol tercer esmentat en la comunicació o denúncia, ha de recollir les pràctiques correctes de seguiment, investigació i protecció de l’informant i ha de comptar amb un Responsable del Sistema.

Addicionalment, el Sistema Intern d’Informació ha de disposar d’un Canal de Denúncies o Canal Intern que permeti que es facin comunicacions o denúncies per escrit, verbalment o de totes dues formes.

  • Per escrit: correu electrònic, correu postal, formulari web o qualsevol altre mitjà electrònic habilitat per a aquest efecte;
  • Verbalment: mitjançant trucada, sistema de missatgeria de veu o directament davant del responsable del canal.

Qui han d’implementar un Sistema Intern d’Informació?

En el sector privat:

  • Totes aquelles empreses que tinguin més de 50 empleats.
  • Els partits polítics, els sindicats, les organitzacions empresarials i les fundacions creades per uns i altres, sempre que rebin o gestioni fons públics.

En el sector públic:

  • Totes les administracions públiques (siguin territorials o institucionals);
  • Tots els òrgans constitucionals i de rellevància constitucional, així com aquells esmentats als Estatuts d’Autonomia;
  • Les autoritats independents o altres organismes que gestionin els serveis de la Seguretat Social;
  • Les universitats, les societats i fundacions pertanyents al sector públic; i
  • Les corporacions de Dret Públic.

Què es pot informar, comunicar o denunciar a través d’un Sistema Intern d’Informació?

  • Accions o omissions que puguin constituir infraccions del Dret de la Unió Europea sempre que es compleixin els requisits definits a l’article 2.1.a) de la Llei 2/2023; i
  • Accions o omissions que puguin ser constitutives d’infracció penal o administrativa greu o molt greu. Per exemple: l’incompliment de les normatives laborals i de seguretat social, la comissió de delictes fiscals o contra la Hisenda Pública, la comissió de delictes de corrupció, com la malversació de fons públics o els suborns, i la vulneració dels drets humans i llibertats fonamentals en l’àmbit laboral.

Qui pot presentar informacions, comunicacions o denúncies?

  • Les persones que treballin en el sector privat o públic i que hagin obtingut informació sobre infraccions en un context laboral o professional. Per exemple: funcionaris; treballadors per compte d’altri; voluntaris; practicants; becaris; autònoms; accionistes; partícips; els membres de l’òrgan d’administració, direcció o supervisió d’una empresa i qualsevol persona que treballi per a o sota la supervisió i direcció de contractistes, subcontractistes o proveïdors.
  • Les persones que hagin obtingut informació sobre infraccions en el marc d’una relació laboral o estatutària ja finalitzada o que encara no hagi començat, sempre que la informació hagi estat obtinguda durant el procés de selecció o de negociació precontractual.

Quin és el termini màxim per implantar un Sistema Intern d’Informació?

Abans del 13 de juny de 2023:

  • Les Administracions, organismes, empreses i altres entitats obligades a comptar amb un Sistema Intern d’Informació tenien un termini de 3 mesos a comptar des de l’entrada en vigor de la Llei Whistleblowing.

Abans  del 1 de desembre de 2023:

  • Aquelles entitats del sector privat amb 249 treballadors o menys i els municipis de menys de 10.000 habitants gaudeixen d’un termini màxim estès que finalitzarà el pròxim 1 de desembre de 2023.

Quina relació té aquesta llei amb la normativa de protecció de dades personals?

La Llei Whistleblowing i la normativa de protecció de dades, com el RGPD (Reglament General de Protecció de Dades) o la LOPDGDD (Llei Orgànica de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals), es complementen de la següent manera:

  • Confidencialitat i Protecció de la Identitat: la  Llei Whistleblowing estableix que la recepció i gestió de denúncies han de mantenir la confidencialitat en tot moment, tant abans com després de la seva recepció. A més, se centra a protegir la identitat dels informants o denunciants i d’aquells tercers que apareguin en la comunicació o denúncia.
  • Consentiment exprés: la recopilació i el tractament de dades personals dels informants o denunciants només es poden dur a terme amb el seu consentiment explícit. És a dir, abans de recopilar qualsevol dada personal, s’ha d’obtenir el permís de la persona que fa la denúncia. A més, aquestes dades només es poden utilitzar amb finalitats específiques relacionades amb la investigació i seguiment de la denúncia.
  • Informació sobre drets:  la normativa exigeix que s’informi els denunciants sobre els seus drets en relació amb el tractament de les seves dades personals i sobre com poden exercir aquests drets.

És obligatori comptar amb un Delegat de Protecció de Dades?

Si ens fixem en el preàmbul de la Llei Whistleblowing, veurem que es menciona que aquelles entitats obligades a implantar un Sistema Intern d’Informació també queden obligades a comptar amb un DPD. No obstant això, si consultem l’article 34 de la mateixa llei veurem que l’obligació de tenir un DPD no afecta totes les entitats que estan obligades a implantar un Sistema Intern d’Informació. En conseqüència, sembla que es tracta d’un error i que el més adequat hauria estat suprimir l’obligació general de nomenar un DPD continguda en el preàmbul d’aquesta llei.

En qualsevol cas, la designació d’un DPD en empreses del sector privat continua sent obligatòria quan aquestes empreses es trobin en algun dels supòsits definits a l’article 34 de la LOPDGG o a l’article 37.1 del RGPD.

Quines són les sancions per no comptar amb un Sistema Intern d’Informació?

L’incompliment de l’obligació d’implantar un Sistema Intern d’Informació es considera una conducta molt greu que podrà ser sancionada amb multes que van des dels 600.001 € fins a l’1.000.000 €.


Si després d’haver llegit aquesta entrada encara tens dubtes, visita el nostre web  o contacta amb nosaltres, podem ajudar-te a: 

  • Habilitar un Sistema Intern d’Informació i els canals que el componen.
  • Elaborar el Procediment de Gestió d’Informacions.
  • Comunicar a l’Autoritat competent el nomenament, cessament o destitució del Responsable del Sistema Intern d’informació.
  • Gestionar el teu Sistema Intern d’Informació.

Si aquesta entrada t’ha resultat útil, no deixis de seguir el nostre blog, en els pròxims dies publicarem una nova entrada en què explicarem:

  • La diferència entre un Canal de Denúncies intern i extern.
  • Com implementar i gestionar un Canal de Denúncies internes.
  • Com nomenar un Responsable del Sistema Intern d’Informació.
  • Com, quan i a qui s’ha de comunicar el nomenament o cessament del Responsable del Sistema.
  • Com elaborar un procediment de gestió d’informacions.

Keywords: Whistleblowing, Whistleblower, Sistema Intern d’Informació, Llei 2/2023, Canal de Denúncies, DPD, Protecció de Dades Personals, RGPD, LOPDGDD.

Adapta la teva empresa a la Protecció de Dades Compleix amb la normativa

Qualgest

© 2021 · Optimitzed by QG

  • Sitemap
  • Politica Privacitat
  • Política de cookies
  • Termes d’ús i contractació
  • Contacte
Qualgest
Administrar consentimiento
Utilizamos cookies para optimizar nuestro sitio web y nuestro servicio.
Funcional Sempre actiu
El almacenamiento o acceso técnico es estrictamente necesario para el propósito legítimo de permitir el uso de un servicio específico explícitamente solicitado por el abonado o usuario, o con el único propósito de llevar a cabo la transmisión de una comunicación a través de una red de comunicaciones electrónicas.
Ver preferencias
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadísticas
El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu Proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
Mercadeo
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para crear perfiles de usuario para enviar publicidad, o para rastrear al usuario en una web o en varias web con fines de marketing similares.
  • Gestiona les opcions
  • Gestionar serveis
  • Gestiona {vendor_count} proveïdors
  • Llegeix més sobre aquests propòsits
Ver preferencias
  • {title}
  • {title}
  • {title}